Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
Josep Lluís Sasot Soriano
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990
Josep Ildefons Gatell i Domènech
Historiografia
Historiador.
El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona
Joan de Cabriada
Metge.
Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao
Josep Hurtuna i Giralt
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974
Gordon Bunshaft
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Graduat pel MIT, treballà 1937-79 per al grup Skidmore, Owings & Merrill, del qual el 1946 esdevingué soci Inspirat en Mies van der Rohe, el seu gratacel Lever House de Nova York 1952, de façana consistent en estructures metàlliques i vidre, ha estat molt imitat Altres edificis notables són les biblioteques de les universitats de Yale 1963 i de Texas 1971 i la terminal de l’aeroport de Jidda, a l’Aràbia Saudita 1981 El 1988 rebé el premi Pritzker
Isidor Capdevila
Música
Violinista.
El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries
Luis María Puyó Pérez
Pesca esportiva
Pioner de l’escafandrisme i de la pesca submarina a Catalunya.
Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic
refugi Juli Soler Santaló
Refugi de muntanya
Xalet refugi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran).
Situat al nucli urbà de Salardú, a 1270 m d’altitud, al peu de la carretera de la Bonaigua Fou inaugurat l’any 1968 i deu el nom a Juli Soler i Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, pioner de l’excursionisme i divulgador d’excursions pels Pirineus És propietat del CEC i té una capacitat per a 112 places És utilitzat com a base per a ascensions i travesses per la Vall d’Aran, i a l’hivern és punt de trobada d’esquiadors
Francesc Homedes
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom
Josep Llorens Arbués
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona des del 1956 Guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya en la prova de fusell a 300 m el 1959 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en les proves de 50 m carrabina estirat i tres posi-cions També participà en diverses tirades internacionals, com en l’Encontre Llatí de Torí 1960 Guanyà alguns campionats estatals en carrabina i en fusell de guerra, i diversos campionats de Barcelona Des del 1970 és soci de mèrit del club
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina