Resultats de la cerca
Es mostren 1038 resultats
Domus de Vilageriu (Tona)
Art romànic
El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es…
Sant Martí de Talarn
Art romànic
Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…
Esglésies del Segrià anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera Almacelles Església d’…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’…
Toda I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1003-1011), filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la…
Castell de Llarvén (Sort)
Art romànic
El poble de Llarvén es troba a 1025 m d’altitud, a la riba esquerra del barranc de Montardit, a un quilòmetre escàs de distància del nucli d’Enviny en direcció sud-oest El castell es troba entre els dominis que al segle XI es debateren entre les dues branques comtals successores del comte Sunyer i que es negociaren en dues de les convinences que posaren fi als enfrontaments la definició de vers el 1079 entre Ramon V de Pallars Jussà i el seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, i la commutació del 1094 entre Ramon V i Artau II El domini eminent del castell romandria en endavant sota…
Castell de la Torre d’Olient (el Pont de Claverol)
Art romànic
En el seu testament publicat el 1071 Ramon Miró deixà el puig d’Hortoneda amb el castell d’Olient “ ipso podio de Ortoneda simul cum ipso castro de Ulien ” al seu fill Pere L’any 1081 Pere Udalard donà al monestir de Gerri un capmàs situat “ in castro de ipsa Turre Dulien ” en acció de gràcies per haver recuperat el castell, recuperació que atribuí a un miracle fet per intercessió de Santa Maria i de Sant Vicenç Sabem que Udalard era nebot de Sunyer, fill del comte Ramon els anys 1097 i 1101, abans d’emprendre el seu pelegrinatge a Jerusalem, donà al monestir de Gerri dos homes…
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…
Hortensi Güell i Güell
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Vida i obra També exercí com a pintorA vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup modernista de Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics La seva obra, dispersa en publicacions periòdiques, fou recollida al volum Florescència 1902, que també conté algunes crítiques i articles sobre art i qüestions socials Se suïcidà a la platja dels Capellans de Salou, dut per les pressions socials…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina