Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Morell d’Islàndia
Ànec cabussador que nidifica principalment a les porcions occidentals del Canadà i al N i centre dels EUA, així com a la península del Labrador, el SW de Groenlàndia i Islàndia A tot Europa, llevat d’Islàndia, és un morell molt rar, amb la major part de les citacions anteriors al 1960, any a partir del qual es manifestà una clara davallada de la població islandesa Als Països Catalans hom coneix solament la dada de Saunders, d’un mascle jove mort el 22121871 als marjals de València
l’Arija
Riu
Riu dels Prepirineus, al límit del Ripollès i el Berguedà.
Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla
riera de les Gorgues

Pont sobre la riera de les Gorgues, a Santa Maria de Corcó
© Fototeca.cat
Riera
Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter.
Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de SantPere de Casserres
Lledó d’Algars
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la riba esquerra del riu d’Algars, que en forma el límit oriental, davant el d’Horta de Sant Joan.
La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa
Leinster
Divisió administrativa
Regió d’Irlanda, estesa al SE de l’illa.
La capital és Dublín Comprèn part de la plana central de l’Éire, travessada pel riu An tSionna i amb diversos llacs, i l’emmarquen a l’E les muntanyes de Chill Mhanntain, a l’W els turons de Sliabh Bladhma i Dysart, i al SW les cadenes de Booley i Monavullagh Als voltants de Dublín s’estenen algunes de les principals àrees industrials del país però, d’altra banda, la regió és eminentment agrícola i ramadera, amb algunes indústries locals d’explotació agropecuària productes carnis, llet i derivats
clima monsònic
Meteorologia
Geografia
Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i suposa els màxims de pluviositat mundials.
Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica
la Mola
Península a l’extrem oriental de Menorca, que forma el sector septentrional de la bocana del port de Maó, unida a terra ferma per l’istme des Freus.
Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola
llac Superior

Vista del Llac Superior, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica
© Fototeca.cat-Corel
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, el més gran i el més profund dels cinc els Grans Llacs
.
Ocupa una àrea de 80800 km 2 , amb una conca de 209000 km 2 Comunica amb les conques de l’Huron i del Michigan pel Sault Sainte Marie La vora NE pertany al Canadà i la SW als EUA estats de Minnesota, Wisconsin i Michigan Navegable durant 8 mesos l’any, té importància pel tràfic de cereals canadencs collits a Fort William i a Port Arthur, i també pel mineral de ferro que des de Duluth és enviat als alts forns d’Ohio i Pennsilvània Uns altres ports importants són els de Harbor i Hancock
Nova Aquitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània
Castell de Som (Benifallet)
Art romànic
Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina