Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
aqueu | aquea
Història
En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.
Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
Frederic I de Württemberg
Història
Duc (1797-1803), primer elector (1803-06) i primer rei de Württemberg (1806-16).
Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França
Humāyūn
Història
Emperador mogol de l’Índia (1530-56).
Fill i successor de Bāber, conquerí Gujarat i Malva a Bahādur Shah 1536, però no pogué reprimir les continuades revoltes dels afgans, tributaris seus Shēr Shāh s’emparà del N de l’Índia i hi inicià la dinastia surita, però la incapacitat dels seus descendents permeté de nou la intervenció de Humāyūn a l’Índia Amb l’ajuda de Tahmāsp Shāh de Pèrsia, recobrà els territoris perduts 1545-55, i en temps del seu fill i successor, Akbar, l’imperi del Gran Mogol assolí l’esplendor màxima
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
Nueva Tarragona
Geografia històrica
Població fundada a Veneçuela pel conqueridor Joan Orpí i del Pou el maig de 1638.
Assentada a l’extrem de la llacuna d’Uchire, on desemboca el riu del mateix nom Els exploradors hi trobaren bones terres, sabanes per al bestiar i una pesca segura A vint llegües del litoral de Nueva Barcelona, fundada també pel mateix Orpí ja hi havia hagut un poble fundat pels indis tomuces , que havien abandonat Orpí demanà a Felip IV que Nueva Tarragona i Nueva Barcelona, conjuntament amb altres territoris, fossin anomenades Nueva Cataluña, però la seva petició no tingué resposta a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica
bisbat de Besalú
Bisbat
Cristianisme
Història
Jurisdicció eclesiàstica d’existència efímera, amb seu a la vila de Besalú, creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna.
El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses
El Tribunal Suprem del Canadà nega el dret a la independència unilateral del Quebec
El Tribunal Suprem del Canadà dicta sentència sobre la legalitat del procés de segregació del Quebec, una qüestió portada als tribunals pel Govern canadenc Segons el TS, d’acord amb la Constitució Federal i el dret internacional el Quebec no té dret a separar-se de forma unilateral de la federació canadenca La sentència determina que, perquè sigui factible la separació del Quebec del Canadà, aquesta s’hauria de produir de manera negociada, i que caldria modificar la Constitució del 1982 perquè el procés respectés els drets de la resta de territoris de la federació
Acaba la cimera de l’OTAN a Varsòvia
Els dies 8 i 9 de juliol se celebra a la capital de Polònia una cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord OTAN Entre les principals resolucions de la cimera hi ha el reforçament de la presència militar de l’Aliança a Polònia, Estònia, Letònia i Lituània a partir del 2017, així com als territoris del sud-est de l’Aliança, i es reforça la ciberdefensa El dia 8, just abans d’iniciar-se la cimera, el president Obama insta la Unió Europea a reforçar la unitat malgrat el Brexit
Signatura de la declaració de Palma
Els consellers de Cultura Ruth Mateu Illes Balears, Santi Vila Catalunya i Vicent Marzà País Valencià signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura" Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina