Resultats de la cerca

Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc

Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música contemporània Ha estrenat…

Sense visió en un ull i molt poca en l’altre, realitzà certs estudis formals, però fou principalment autodidacte S’inspirà en Fats Waller, entre d’altres El 1932 arribà a Nova York acompanyant la cantant Adelaide Hall De seguida entrà pel seu compte en el circuit de clubs dels Estats Units i Anglaterra com a solista extraordinari Tiger Rag, 1933 Actuava sol al piano o al capdavant d’un petit conjunt, que els anys quaranta constà de piano, guitarra i contrabaix Entre els nombrosos enregistraments d’aquesta època destaquen In Private i The Complete Capitol Recordings of Art Tatum Del 1953…

Exiliat després de la Guerra Civil Espanyola, desenvolupà la seva carrera a l’Argentina, dins l’escola de Julio Rey Pastor Destaquen les seves aportacions en geometria

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

Entre el 1947 i el 1979 fou professor i director de l’observatori de la Universitat de Princeton Escriví diversos treballs sobre la física de les galàxies i la formació dels estels, entre els quals cal destacar Diffuse Matter in Space 1968, Searching Between the Stars 1982 i Dynamical Evolution of Globular Clusters 1987 Fou un dels màxims responsables del projecte que dugué a la construcció del telescopi espacial Hubble, llançat a l’espai el 1990 Estudià la matèria interestellar i elaborà una teoria sobre el creixement dels grans de pols interestellar a partir dels àtoms i les molècules…

Pertangué a l’orde franciscà, del qual fou provincial i predicador reial La seva obra literària, dins els corrents de la mística efectista i sentimental i influïda per Tauler i Ruysbroeck, girà al voltant de l’amor platònic i mostrà un profund coneixement de la filosofia clàssica És autor de Triunfos del amor de Dios 1590, Diálogos de la conquista del espiritual y secreto reino de Dios 1595, Lucha espiritual y amorosa entre Dios y el alma 1600, etc, que el situen entre els millors prosistes castellans de l’època

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic

La seva dedicació a l’art ultrapassa la realització d’installacions, per les quals és bàsicament conegut, i inclou una tasca com a teòric de la filosofia del llenguatge, comissari d’exposicions, i collaborador en diversos projectes arquitectònics públics i privats L’eix central de la seva obra, englobada dins els corrents de l’art conceptual, es mou al voltant de la investigació de la naturalesa lingüística de l’art i el rol del context social, institucional, etc Entre d’altres mostres, ha participat en les Documenta V 1972, VII 1982 i IX 1992 de Kassel, i a la Biennal de Venècia 1993 amb la…

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…