Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

Inicià la seva trajectòria esportiva al Reus Jugà com a davanter al Cadis 1941-42 i al RCD Espanyol 1942-43, amb el qual disputà nou partits de Lliga Les quatre temporades següents fou jugador del Gimnàstic de Tarragona, en l’última de les quals, 1946-47, l’equip ascendí a primera divisió Hi disputà 117 partits i marcà 60 gols Després fitxà pel Múrcia Jugà amb la selecció catalana 1944

Guanyà tres Campionats d’Espanya, un per cada especialitat individual, i la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1994 en la prova lliure individual En categoria sènior, formà part de la selecció catalana 1999-2000 i l’espanyola 2001-05 És entrenadora del Club Patins Bordeta des del 2006 Rebé, entre d’altres, el guardó de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria esportiva 2004, 2005

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

S’inicià al Club Esportiu de Molins de Rei Jugava de lateral esquerra, i durant la dècada de 1980 fou una de les jugadores més importants del València, equip amb el qual guanyà una Copa de la Reina i una Supercopa Posteriorment jugà al Castelldefels i acabà la seva trajectòria al CE Molins el 2006, equip que començà a entrenar a partir del 2010 Jugà nou partits oficials amb la selecció espanyola

Defensa lateral, tota la seva trajectòria futbolística la feu al Futbol Club Barcelona, on debutà al setembre del 1918 Jugà fins l’any 1927, en un total de 162 partits Fou vuit vegades campió de Catalunya entre el 1919 i el 1927 i quatre vegades campió d’Espanya 1920, 1922, 1924, 1926 Al febrer del 1924 formà part d’un combinat català en el partit contra l’Avenç, en homenatge a Gabriel Bau

Conegut com Jan Dinarés , la seva trajectòria esportiva transcorregué al Club Egara Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996, 1998-2001, quatre Copes del Rei 1993, 1998-2000 i sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002 Fou internacional amb la selecció espanyola en nombroses ocasions Guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 1998 També participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Sydney 2000

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

Quan el giny no arriba a atènyer aquesta velocitat, entra en òrbita ellíptica i quan la supera, entra en una trajectòria hiperbòlica Si el cos massiu té una massa M , la velocitat d’escapament val, a una distància r del seu centre, on G és la constant de gravitació Així, la velocitat d’escapament des de la superfície terrestre val 11,2 km/s, i la de la superfície lunar val 2,4 km/s