Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
orada

orada
© C.I.C.-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 60 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc
antropomorfs
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, que comprèn simis catarrins, de dimensions bastant grans, caracteritzats per la manca total de cua, el major desenvolupament de les extremitats anteriors respecte a les posteriors, la manca de bosses a les galtes i la reducció o absència de les callositats de les natges.
Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla
anostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis branquiòpodes integrat per individus de petites dimensions, de cos transparent, allargat i mancat de closca.
Els ulls són pedunculats i mòbils i les antenes solen ésser grosses en els mascles tenen formes complexes i són un òrgan prènsil Tenen nombroses potes toràciques, totes similars El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats furca Neden de sobines Els mascles són més escassos que les femelles, i sovint es dóna la partenogènesi Branchipus, Chriocephalus, Dendrocephalus , etc, habiten les aigües dolces estancades Els ous resten al fons fangós dessecat dels bassals temporals i es desenvolupen quan el bassal es torna a omplir d’aigua, a vegades al cap de diversos anys L' Artemia…
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
hipertensió arterial
Patologia humana
Augment de la pressió normal de la sang de les artèries.
Hom considera que hi ha hipertensió quan la pressió sistòlica passa de 150 mm Hg i la diastòlica de 95 mm Hg Pot ésser essencial de causa desconeguda o secundària La hipertensió és conseqüència d’un augment de les resistències perifèriques pot no donar símptomes o bé provocar cefalàlgies, vertígens, sufocacions, palpitacions, taquicàrdia, dispnea i disminució de la capacitat corporal i intellectual Pot afectar les vísceres, especialment els ulls, els ronyons i el cor La hipertensió secundària que representa el 20% dels casos apareix en diverses malalties, com, per exemple,…
còndor

Còndor
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
de la família dels catàrtids, que ateny uns tres metres d’envergadura i té el cap i el coll despullats i rugosos.
Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable
espirorbis
Helmintologia
Nom donat a diversos poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids, de petita talla i cos asimètric.
Habiten dins un tub calcari enrotllat en espiral, variable de forma i ornamentació El nombre de segments toràcics setígers és de tres o, rarament, de quatre la forma i el nombre de les sedes són caràcters d’importància sistemàtica Els ulls sovint hi són presents Tenen un collaret àmpliament fes a la cara dorsal Són hermafrodites La incubació dels ous té lloc al tub o a l’opercle, segons l’espècie Habiten fixats a les pedres, a les closques d’altres animals o a les algues dels fons marins litorals Com tots els poliquets sedentaris, són micròfags i filtradors
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Adam Ważyk
Literatura
Pseudònim del poeta polonès A.Wagman.
Integrat en l’avantguarda polonesa dels anys trenta, fou director de diverses publicacions literàries Els seus primers reculls de poemes, entre els quals destaquen Semafory 1924 i Oczy i usta ‘Ulls i boca’, 1926, són d’un caràcter molt intellectualista i influïts pel surrealisme Posteriorment es decantà per un llenguatge més realista Serce grana , ‘Cor de magrana’, 1944 Labirynt , 1961, i Zdarzenia , ‘Successos’, 1971 Escriví la novella Mity rodzinne ‘Mites familiars’, 1938 i és autor d’assaigs sobre temes literaris, com Mickiewicz i wersyfikacja narodowa ‘Mickiewicz i la…
Maria Àngels Gardella i Quer
Literatura catalana
Escriptora.
Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina