Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
prasi
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristallina de quars, translúcida i de color verd de poma.
És emprada en joieria
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
pebrot
pebrot
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la pebrotera.
Hom el menja fresc o cuinat, verd o vermell La seva composició és d’un 93% d’aigua, d’un 3,5 a un 5,5% de glúcids, i petites quantitats de lípids, pròtids i minerals
ull de gat
Mineralogia i petrografia
Varietat de crisoberil.
Té un color verd groc, i és molt emprat, en joieria, tallat en forma de caboixó, on l’efecte d’ull de gat es presenta al màxim És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a…
voltaïta
Mineralogia i petrografia
Sulfat fèrric i ferrós hidratat, Fe2 I I Fe3 I I (SO4)6 · 9H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Presenta petites quantitats d’Al, Mg, Zn, Na, Cu i Ni És fràgil i d’un color verd fosc Té una duresa de 3 i una densitat de 2,7
vidriol
Química
Denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats.
Així, hom parla de vidriol blanc o vidriol de zinc sulfat de zinc, vidriol blau sulfat de coure II, vidriol verd o vidriol de ferro sulfat de ferro II, vidriol de plom sulfat de plom II, etc
aurina
Química
Colorant groc del grup del trifenilmetà.
Forma cristalls de llustre verd metàllic fàcilment polvoritzables, insolubles en aigua, benzè i èter, solubles en alcohol És emprat com a indicador en alcalimetria i vira de color entre pH 6,8 groc i 8,2 vermell
mixita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxiarsenat hidratat de coure i bismut.
Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa
dihidrita
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de coure, PO4(OH)2 2Cu5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Els cristalls són petits i ben definits, aparentment de color verd fosc La duresa és de 4,5-5, i la densitat, de 4-4,4 Hom en troba a Portugal