Resultats de la cerca

Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de  Joan Baptista de Cortada

De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci

Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682 Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques

Ciutadà honrat de Barcelona, senyor de la Cortada dels Llucs, fou un dels primers a revoltar-se a la plana de Vic, rebé el nomenament de coronel i prengué part en la guerra de Successió A la junta de braços de Barcelona 1713 es mostrà favorable a continuar la guerra fins a la fi Fou nomenat inspector general per reclutar gent al Principat, per tal d’aixecar el setge de Barcelona Després del 1714 li foren confiscats els béns i s’hagué d’amagar El 1715 sortí clandestinament de Catalunya, amb els seus fills, cap a Itàlia Pel seu matrimoni 1693 amb la pubilla dels Jonquer, es…

Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual feu fer unes pintures, ara desaparegudes

Vida i obra Jesuïta 1746-68, ensenyà humanitats a Cervera i filosofia a la Seu d’Urgell Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca universitària, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial publicat per M Batllori Tot i que publicà només algun opuscle, fou un intellectual ben conegut en els cercles erudits italians Tornat a Vic el 1798, publicà De uita et scriptis Iosephi Finestres Cervera 1802, on, a més, ofereix moltes dades per a la història de la Universitat de Cervera Tenia un coneixement profund dels autors clàssics…

Vida i obra Batxiller en filosofia i doctor en farmàcia, fou professor de ciències naturals al seminari de Vic i d’història i matemàtiques per compte de l’Ajuntament, del qual fou alcalde 1863-65 Participà en la fundació del Círcol Literari, que li dedicà una sessió necrològica 1882 Recollí lletres de cançons populars per lliurar potser amb la implicació del seu germà Fèlix, que acollia a la seva farmàcia de Barcelona una concorreguda tertúlia literària a Pau Piferrer i, també, cançons i informacions diverses d’interès folklòric i arqueològic per a Manuel Milà i Fontanals, que…

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…

Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació

Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen…