Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
José Fernando Abascal y Sousa
Història
Militar
Militar i home d’estat.
Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela
Miquel de Boera
Història
Militar
Militar.
Al servei del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, participà en les campanyes del nord d’Àfrica 1510-11 i, com a general, en la batalla de Ravenna 1512 contra els francesos Durant el regnat de Carles V comandà les galeres d’Itàlia El 1543 es destacà en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent
Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur
Història
Noble, fill de Nicolau Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur.
Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis
Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán
Història
Política
Polític castellà, segon duc de Medina de las Torres (des del 1626) i segon marquès de Toral.
El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa
marquesat de Cullera
Història
Títol senyorial concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l’Albufera, pel rei arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos com a mèrit per l’entrada d’aquest a València al començament de la guerra de Successió.
El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Castella a Cristóbal de Moscoso y Zayas mort el 1749, comte de Las Torres de Alcorrín i primer duc d’Algete, virrei de Navarra, en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705 La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
ducat d’Alburquerque
Història
Títol de Castella que el 1373 fou concedit com a comtat a l’infant Sanç de Castella, germà d’Enric II, a qui succeí la seva filla Elionor, muller de Ferran d’Antequera.
El tercer comte fou el fill d’aquests, Enric , infant d’Aragó, duc de Villena, a qui fou confiscat el 1445 i incorporat a la corona Fou atorgat novament com a ducat el 1464 al gran privat Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado El setè duc, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva , fou lloctinent de Catalunya i virrei de Sicília El títol passà el 1830 als Ossorio, marquesos d’Alcañices
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
Aurangzeb
Història
Emperador mogol de l’Índia (1658-1707).
Era el tercer fill de l’emperador Šāh Ǧahān Virrei del Dècan 1652-58, regió que governà hàbilment, el 1658, després d’una guerra fratricida i d’empresonar el seu pare, es proclamà emperador Aconseguí d’estendre el seu domini, però el seu fanatisme islàmic l’enemistà amb els hindús, contra els quals hagué de lluitar durant tot el seu regnat A la seva mort es precipità la decadència de l’imperi mogol
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina