Resultats de la cerca
Es mostren 1871 resultats
Cristóbal Malet Casajuana
Pàdel
Directiu de pàdel.
Fou vocal de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i, posteriorment, membre del seu comitè executiu L’any 2003 fou elegit vicepresident de la federació espanyola El 2004 s’incorporà com a vicepresident primer de la federació catalana i al novembre del 2005 en fou elegit president
Giovanni Battista Velluti
Música
Sopranista i posteriorment contraltista italià.
Es formà amb SMattei a Bolonya, i fou un dels darrers grans cantants castrats Debutà el 1800, i es distingí per una tècnica perfecta i una gran bellesa vocal Fou admirat per Rossini i altres compositors, però perdé popularitat cap al 1825, en caure en desús els castrati en l’òpera
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
Antonio Martínez Oliver
Altres esports de combat
Dirigent de taekwondo.
Cinturó negre setè dan, fou vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, on ocupà el càrrec de director de l’àrea de competicions de combat També fou àrbitre i entrenador estatal El 2009 fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Taekwondo
Manuel Garriga Roig
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un del iniciadors de l’automobilisme a Catalunya Participà com a vocal a les juntes del Reial Automòbil Club de Catalunya durant la primera dècada del segle XX Igualment, portà la comissió d’economia del Consell de les Olimpíades febrer del 1921 i fou tresorer de la Confederació Esportiva de Catalunya
àton | àtona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema vocàlic, síl·laba o mot relativament mancat d’intensitat acústica, o de freqüència tonal, respecte a algun altre que presenti un grau superior en aquests dos factors.
Es tracta d’un concepte essencialment relatiu, puix que les seves realitzacions requereixen, almenys virtualment, la presència d’algun segment fonemàtic en oposició No és possible de pronunciar una vocal o una síllaba aïllades com a tònica o àtona Altrament, és àtona la síllaba, monofonemàtica, u , enfront de mà , tònica, en “humà”
Manuel Gabarró i Freixas
Enginyer.
Director d’Indústries Elèctriques 1927 i enginyer industrial 1954, s’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939 Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia 1933 i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española
Ramon Merli i Feixes
Metge.
Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821 Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias 1815
Joan Larrea i Espeso
Història
Política
Polític.
S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política
Don Giovanni
Música
Òpera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, basada en diferents versions (Molière, Goldoni, Giovanni Bertati) de la llegenda de Don Joan.
Estrenada a Praga l’any 1787 a Barcelona, el 1849, esdevingué la més popular de les òperes de Mozart De concepció teatral remarcable a l’escena del ball hi ha tres orquestres a l’escenari, es destaca també per la reeixida caracterització dels personatges i per una gran riquesa vocal i orquestral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina