Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al càrrec, i el bisbe…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica amb alguna…

Llicenciat en dret per ESADE Universitat Ramon Llull, cursà també estudis d’humanitats a la mateixa universitat Secretari judicial de la batllia andorrana del 2004 al 2008, aquest any fou nomenat secretari del Tribunal Superior de Justícia L’any 2011, amb l’elecció d’ Antoni Martí  com a cap de Govern, entrà en l’executiu andorrà com a secretari d’estat de Justícia, i el 2012 fou nomenat ministre de Justícia i Interior Juntament amb aquest càrrec, el 2016 assumí el Ministeri d’Afers Socials Cap de llista de Demòcrates per Andorra  DA en les eleccions al Consell General del 7 d’abril de 2019,…

Es formà a la secció ciclista del Club Bàsquet Valls Com a amateur formà part del Mozia, l’ideal Olímpic i el Puertas Artevi, i fou subcampió d’Espanya 2000 Debutà com a professional el 2003 Guanyà la Volta a l’Alentejo 2005 i a Portugal, el Trofeu Joaquim Agostinho 2007, la Pujada al Naranco 2008 i la Vuelta a Castella i Lleó 2011 Aconseguí vuit victòries d’etapa, en competicions com la Volta a Catalunya --en què fou segon en la general-- i la París-Niça 2010 Disputà la Vuelta a Espanya 2009, 2010 i el Giro 2010 Formà part dels equips Paternina-Costa de Almería 2003, Barbot-Gaia 2004,…

Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001,  Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009,  Voces de la mística I 2009,  El Crist interior 2010,  Vers un temps de síntesi 2011,  Voces de la mística II 2012,  Nómadas del Absoluto 2012,  Sed de Ser  2013,  Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb Josep Cobo, …

Començà a competir el 1993 amb l’Agus Bike El 1996 fitxà per l’equip Tallers Miquel Lande i el 2000 passà al Tot Vici en Bici, amb el qual debutà en una prova de la Copa del Món de BTT la temporada 2002-03 L’any 2003 començà a competir en ciclocròs, modalitat en què guanyà cinc Copes Catalanes 2004-06, 2008 i 2010 i fou campió de Catalunya 2008 En la categoria Màster 30 de bicicleta tot terreny conquerí la Copa Catalana 2007, 2008, l’Obert d’Espanya i el campionat estatal 2009 També es proclamà campió d’Espanya en la disciplina de marató 2008

Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou tècnic de…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de llavors, ha…

Format a les universitats de Barcelona i de París Sorbona, desenvolupa la major part de la seva activitat a França Fou professor de la Sorbona i des del 1980 és catedràtic de la Universitat de Rennes Bretanya Ha fet aportacions en el camp de la musivària romana i medieval Els mosaics de paviment medievals a França tesi doctoral, 1978, Les mosaïques romaines et médiévales de la région Laietana 1978, Els mosaics de paviment medievals a Catalunya 1979 Té també treballs d’investigació referents a l’arquitectura o a la pintura La catedral romànica de Vic 1979, L’art preromànic a Catalunya 1980 i…

Vida Format a l’Escola de Música de Barcelona, fou deixeble dels mestres Alfonso, Poch, Pich, Gibert, Zamacois i Massià Més tard estudià instrumentació i composició amb Manuel Oltra, direcció amb Joan Pich i Santasusana i pedagodia amb Maria Cateura Professor de solfeig i teoria a l’Escola de Música de Barcelona, el 1980 hi obtingué la càtedra d’harmonia Ha compost una obra àmplia que inclou música per a instrument solista, per a conjunts instrumentals i també per a orquestra La música per a cobla ocupa un lloc destacat en el seu catàleg compositiu Obra Solo Dotze preludis per a piano 1984…