Resultats de la cerca
Es mostren 8474 resultats
parc natural dels Ports
Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
plataforma continental
La plataforma continental es caracteritza per una gran diversitat biològica
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de -200 m.
És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una …
música de l’Àfrica central
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica central, zona de l’Àfrica inclosa, bàsicament, en els actuals estats del Camerun, el Gabon, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo (antic Zaire) i Angola.
Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i…
Sant Jaume dels Domenys
Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
reserva natural del delta del Llobregat
Maresma del Remolar-Filipines
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat
Zona humida deltaica situada a la dreta del Llobregat i emmarcada administrativament dins els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, tots ells de la comarca del Baix Llobregat.
Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’…
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia SantPere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
Badia del Vallès
Bloc de pisos a Ciutat Badia, Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, drenat pel riu Sec, situat en una zona planera i envoltada d’autopistes.
Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…