Resultats de la cerca

S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del Papiol, on tenia una masia,…

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848

D’estudiant anà a residir a Madrid Fou catedràtic de teoria econòmica a la Universitat de Madrid, i ha publicat Lecciones de teoría económica 1968 És considerat un dels introductors de l’econometria a la península Ibèrica

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974, per a…

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Sacerdot claretià Estudià a Vic Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual del tipista 1903 És autor d’una traducció d' El paradís perdut , de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès

Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València

Baró de San Petrillo S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes — Los malteses en Valencia 1911, Cosas añejas 1919, Los Próxitas y el Estado de Almenara 1932, Los Cruïlles y sus alianzas 1946— Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos 1932-41, sobre pintura medieval