Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Sant Feliu de Lluelles
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès; l’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del segle XVIII.
Santa Maria del Pla
Església
Antiga ermita del municipi de Lladurs (Solsonès), al pla de Santa Maria, a l’indret de l’actual església parroquial de Lladurs, reconstruïda de nou el 1926, a instàncies del bisbe Vidal i Barraquer.
roca d’en Carbassa
La Roca d'en Carbassa, al serrat de la Sella (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 954 m) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al serrat de la Sella, a la serra del Verd, al límit amb el municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Preixana
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Navès (Solsonès), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l’interfluvi de la riera de Tentellatge i de l’aigua d’Ora, a l’W de Sant Feliu.
Palouet
Façana principal de l’església de Sant Jaume de Palouet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), vora el límit amb el de Torà (Solsonès), al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt.), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll
Sant Pere Sasserra
Vista de la capella de Sant Pere Sasserra
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere) del municipi de Biosca (Solsonès), al N de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere.
Hi ha la capella romànica de Sant Pere, molt reformada
Enfesta
Poble d’Enfesta, en un enclavat de la Molsosa (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i enclavament (3,61 km 2 ) del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat entre les terres anoienques dels municipis de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
Hi ha el castell d’Enfesta en procés de rehabilitació
piteu
Indústria tèxtil
Drap ordinari, de color blanc, negre o blau, que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus (Solsonès), i que servia principalment per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer.
prat Major
Altiplà
Gran altiplà ramader, al cim de la serra d’Odèn, als termes d’Odèn (Solsonès) i Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a uns 1 700-1 800 m alt., destinat al pasturatge del bestiar boví.
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat diverses…