Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Cassi Longí
Filosofia
Retòrica
Rètor i filòsof.
Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí
Luci Domici Aurelià
Història
Militar
Emperador militar romà (270-275 dC).
Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí la ciutat De…
Hans Baldung

Hans Baldung
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany, dit Grien o Grün.
Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set edats de la…
Galceran Marquet
Història
Vicealmirall de Catalunya, conegut amb l’àlies d’Albanell.
Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…
,
Sebastiano Caboto
Cartografia
Geografia
Història
Navegant i cartògraf venecià, fill de Giovanni Caboto, en les expedicions del qual participà.
Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1276-1320) (Ramon Folc VI de Cardona), fill de Ramon Folc (V) i de Sibil·la d’Empúries.
D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un dels tres…
Johann Eckart
Filosofia
Filòsof alemany de l’orde dominicà.
El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…
Blanca de Sicília
Història
Infanta de la branca catalana regnant a Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor
Gasparo Bertolotti
Música
Constructor de violins italià, anomenat també Gasparo da Salò.
És considerat un dels principals creadors de la forma actual de l’instrument D’ell foren famoses, especialment, les violes
Mesrob
Cristianisme
Monjo armeni.
Fou el creador de l’alfabet armeni i l’iniciador de la literatura armènia , amb les seves versions bíbliques i patrístiques També li és atribuïda la creació de l’alfabet georgià La seva festa se celebra, a l’Església oriental, el quart diumenge després de la Pentecosta