Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de França D’aquesta…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
la Vall d’Alba
L’església parroquial de la Vall d’Alba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat al sector septentrional i interior de la comarca, estès entre la rambla de la Viuda, a ponent, que el separa de l’Alcalatén, la rambla del Metge o de Cabanes, a llevant (en gran part, límit del terme), el coll de la Bassa, al S (termenal amb Vilafamés), i el puig de Beca (500 m alt.), al N (termenal amb la Serra d’en Galceran).
El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya…
South Shields
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de Tyne i Wear, a Anglaterra, Gran Bretanya, situada a la costa de la mar del Nord.
Port exportador de ferro i carbó drassanes i foneries Restes d’un port romà i museu arqueològic
illes Sangihe
Arxipèlag
Arxipèlag a la costa NE de les Cèlebes, Indonèsia, que té com a illes principals la Gran Sangihe, Siau i Tahulandang.
Constituït gairebé totalment per materials eruptius, té quatre volcans en activitat, entre ells l’Awu 1 300 m Hi ha conreus de palmeres cocoteres
Samuntà
Masia
Gran masia del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), situada prop de Romaní, al vessant oriental del serrat de Samuntà.
Montagut
Masia
Gran masia del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al N del terme, a l’esquerra del Segre, al camí a Vilallobent.
Situada al NE de les Pereres, entre el Segre i el camí de Vilallobent, és dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins
el Calaix de la Mar
Estany
Estany litoral enclòs a l’illa de Buda, al terme de Tortosa, entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.
Calabarra
Caseria
Caseria del municipi de Torís (Ribera Alta), a l’extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra
.
Armagh

Armagh La catedral de St. Patrick
© Turisme d'Irlanda / Steffan Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, al districte d’Armagh i capital de l’antic comtat homònim (13.602 h [1981]).
Dominada per dos turons en un dels quals s’aixeca la catedral segles XIII-XIV, la ciutat començà a ésser el centre religiós d’Irlanda al segle V, en el qual sant Patrici fou bisbe La seva seu arxiepiscopal, catòlica, és la primada d’Irlanda També hi ha un arquebisbe anglicà