Resultats de la cerca

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria…

Participà en la primera expedició d’estudi etnogràfic a la terra de Baffin 1883-84, en la de la Colúmbia Britànica 1886-87 i fixà la seva residència als EUA el 1887 Ensenyà a la Clark University i a la Columbia University, i treballà al Chicago Natural History Museum El 1917 fundà l' International Journal of American Linguistics , on publicà els seus estudis sobre els indis kwakiutl Referent al problema de les possibilitats de difusió i assimilació dels trets culturals i racials, i al de l’explicació històrica de les dades assequibles, es decantà gradualment vers l’escepticisme quant a la…

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander Publicà Sapienciari 1900, edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX  1907, de textos en prosa i vers, en dos volums Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal 1905,  Diccionari català-francès-castellà 1905, Assaig de bibliografia paremiològica catalana 1915 i Diccionari de les llengües francesa e catalana 1921 Feu traduccions i adaptacions des d’Homer…

El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i…

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat, fou represa…

L’antic poblat de la Guàrdia, actualment reduït a un sol mas, és inclòs dins el terme municipal de Torroella de Fluvià, documentat des de l’any 910 La seva església, dedicada a sant Feliu, també ha desaparegut Al segle XII aquesta església fou confirmada com a possessió de Santa Maria de Vilabertran any 1116 En el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV de la diòcesi figura com a parròquia Es tracta, però, d’una interpolació, feta amb lletra que deu ésser del segle XV En les llistes de parròquies del segle XVII, aquesta església ja no hi figura L’església era situada a poques passes vers…

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que ningú no n’…

D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada…