Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur
la Petja
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situat 3 km al S de la ciutat, vora la carretera d’Aldea.
Al costat de l’església, esmentada ja al s XIV Santa Maria de la Petja , hi havia una torre de defensa d’origen islàmic
cala es Codolar
Articulació costanera de la serra de Tramuntana, dins el terme d’Escorca (Mallorca).
Forma un espadat damunt la mar, limitat pel morro de Bordils on s’assenta la torre de Lluc i el morro d’en Llobera
la Cluella
Història
Antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.
L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb Ha restat sota les aigües del pantà de Rialb des del 1999
coll de Jau
Depressió (1 513 m) de la serralada que separa el Conflent (vall de la Castellana) de la comarca occitana del País de Salt, entre el massís de Madres (pic de la Gleva, 2 024 m), al SE, i el tuc Dormidor (1 845 m), al NE.
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana o monestir de Jau i de Corbiac i de la torre Mascardà
muralla
muralla
Heràldica
Figura en forma de faixa maçonada i merletada.
Cal indicar el nombre de merlets Hom parla de pany de muralla quan la muralla és abcissa i porta en un extrem una torre
El castell de Montsoriu
Art gòtic
El castell de Montsoriu corona un turó de 640 m que fa de partió dels termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu la Selva El castell, assentat damunt d’una antiga ocupació ibèrica, ja devia existir al segle X, si tenim present la referència al topònim Montsoriu que es fa en l’acta de consagració de l’església d’Arbúcies de l’any 923, on apareix com a delimitació d’uns masos cedits a la parròquia, i com constata l’estudi arquitectònic i arqueològic En una donació de terres de Giscafred al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’any 1002 s’esmenta el “locum que dicunt Monte Suriz, vel in eius…
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters
la Granadella
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarles (Baix Ebre), en una partida a la qual dóna nom.
En resta la torre de la Granadella , quadrada, esmentada ja el 1288 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154
Estanislau Clariana
Literatura
Poeta romàntic.
Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns 1859 És autor del poema històric La torre de la donzella 1868