Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Noordzeekanaal
Canal de navegació
Canal dels Països Baixos (a la província d’Holanda Septentrional) que, en direcció W-E, comunica IJmuiden, vora la mar del Nord, amb Amsterdam i amb l’IJsselmeer.
La seva construcció, duta a terme del 1865 al 1876, féu més gran el port d’Amsterdam Té una longitud de 27 km, un amplada que oscilla entre 120 i 150 m i una profunditat de 15 m, i és navegable per a vaixells de fins a 85 000 t
el Montalt
Muntanya
Contrafort (748 m) W de la serra de Llaberia, al límit dels municipis de Capçanes (Priorat) i de Tivissa (Ribera d’Ebre), al N del coll de Fatxes.
Miralpeix
Veïnat
Veïnat del municipi de Manresa (Bages), sorgit en 1950-60 al vessant W del puig Berenguer, a l’esquerra del Cardener, vora la carretera de Manresa a Solsona.
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Utah
Estat dels EUA, limita al N amb els estats d’Idaho i Wyoming, a l’E amb Colorado, al S amb Arizona i a l’W amb Nevada.
La capital és Salt Lake City Es divideix en tres grans regions el sector oriental, que forma part de l’altiplà del Colorado, regat pel Colorado i el Green el sector occidental, que correspon al Grand Canyon i on es troba el Gran Llac Salat i, al centre, les muntanyes Wasatch, que s’orienten de N a S, amb altituds que superen els 4 000 m, i el monts Uinta al NW, amb el Kings Peak 4 114 m El clima, fred a les muntanyes, és subdesèrtic a la resta del territori És poc poblat 9 h/km 2 est 1995 i hi és molt elevat el percentatge de la població rural 40% De les ciutats destaquen Salt Lake City,…
Torrelletes
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del terme, comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles.
serra dels Bastets
Serra dels Bastets des de St. Llorenç de Morunys
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
Andorra
Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
Dorve
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, al vessant W del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu Formà part del terme de Jou