Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
les Preses
Les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…
Sant Daniel de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Daniel de Girona, l’únic monestir de monges benedictines que subsisteix en el mateix lloc on fou fundat a l’inici del segle XI TAVISA El monestir femení de Sant Daniel és situat a la vall del mateix nom, a la riba dreta del riu Galligants, a uns 2 km del monestir de Sant Pere de Galligants, fora muralles de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG868488 JAA Història Aquest és l’únic monestir benedictí femení d’època medieval que, juntament amb el de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona, s’ha conservat…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
Surp

Església de Sant Iscle i Santa Victòria, a Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
la Platja de Santa Maria
Nucli
Nucli de pescadors i d’estiueig del municipi de Santa Maria la Mar (Rosselló), situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.
No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença
Mont-Saint-Michel
L’abadia de Saint Michel, entre la Normandia i la Bretanya
© B. Llebaria
Illa
Illot granític, entre les costes de Normandia i Bretanya, França, unit al litoral per un dic de 2 km, construït el 1879, que resta cobert durant la marea alta.
Antic lloc de pelegrinatge, originat en la creença d’una aparició de l’arcàngel sant Miquel, el cim 50 m és coronat per l’abadia homònima L’església, amb nau i transsepte romànics, té el cor de gòtic flamíger 1450-1521 El monestir, amb un claustre del s XIII, és un exemple típic de gòtic normand La població 150 h 1982, adossada als vessants s i E, és formada per una sola via de cases dels s XV i XVI i és encerclada de muralles
Heinrich Himmler a Barcelona
La visita de Himmler, cap suprem de la policia del tercer Reich, pretén estrènyer els vincles de collaboració entre els cossos de seguretat de l’Estat dels règims franquista i nazi A l'endemà, Himmler visita Montserrat per esbrinar si els monjos del monestir oculten el Sant Grial La visita de Himmler a Barcelona coincideix amb la cimera hispanogermànica que Hitler i Franco mantenen a Hendaia País Basc francès per negociar els termes de la incorporació espanyola a la Segona Guerra Mundial 1939-1945
Llessui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un coster, al vessant dels contraforts del massís del Montsent, dominant la vall del riu de Pamano.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions
Vagues al cremallera de Montserrat
El sindicat UGT de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya convoca 13 dies de vagues parcials al cremallera de Montserrat Les mobilitzacions tenen l’origen en el conveni pendent d’acordar Segons el sindicat, les retallades repercuteixen en els sous dels empleats, inferiors als dels treballadors de les línies metropolitanes La companyia justifica la diferència del sou per la categoria de servei turístic del cremallera, imposada per llei Les vagues, que continuen al setembre, provoquen diversos collapses a l’accés al monestir per carretera
Inauguració de les obres de restauració de Sant Pere de Rodes
El príncep Felip de Borbó presideix els actes d’inauguració de les obres de restauració del monestir de Sant Pere de Rodes Alt Empordà, als quals també assisteixen el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres personalitats del món polític i cultural La restauració, que va començar amb els treballs arqueològics del 1989 i que es va rellançar a partir de l’elaboració del pla director l’any 1992, ha costat 600 milions de pessetes, que han aportat la Generalitat de Catalunya i Caja Madrid