Resultats de la cerca

Enterrament de J Verdaguer, “Cu-Cut”, 19-6-1902 BC El catalanisme va realitzar, a Catalunya, un salt qualitatiu i quantitatiu considerable al llarg de les primeres dècades del segle, i es va estendre des d’un punt de vista social, institucional i cultural Li mancava, però, el definitiu contrast electoral, i d’aquí que fos considerat un problema menor en els àmbits polítics més oficials Existien, però, elements reveladors N’és un exemple la rapidesa amb què s’estenia per Catalunya “Els segadors” com a cant patriòtic, durant el darrer quinquenni del segle Aquesta difusió va ser protagonitzada…

Vida Franz Schubert fou el quart fill d’un mestre d’escola establert al barri vienès de Himmelpfortgrund A sis anys, començà a estudiar a l’escola del seu pare, del qual també rebia classes de violí, mentre el germà gran, Ignaz, li ensenyava a tocar el piano Els seus dots musicals molt per sobre del normal començaren a fer-se evidents i esdevingué alumne de Michael Holzer, organista de Liechtental Segons Ferdinand, un germà de Schubert, Holzer comentà "Sempre que li vull ensenyar alguna cosa nova, ja la sap" En aquell temps Franz ja escrivia les seves primeres obres, i quan es presentà a les…

Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…

Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…

S’hi combinen elements melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics provinents de la tradició musical africana i europea El tractament que reben el ritme i el timbre, on predominen elements d’origen africà, n’és la principal característica distintiva, juntament amb l’espontaneïtat improvisació i vitalitat de la producció musical El jazz ha ocupat una posició central en el desenvolupament i universalització de la música americana durant el segle XX, no solament per la seva pròpia i considerable popularitat sinó, sobretot, a través de les músiques que se’n derivaren Els orígens Des de la creació…

Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…

Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…

Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…