Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Miquel Vidal i Guardiola
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts 1933 i 1936…
Berenguer de Cortilles
Història
Tresorer i després procurador general de la reina Violant des del 1393.
Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a Sardenya…
Lars Gyllensten
Literatura sueca
Escriptor suec.
Estudià medicina, i el 1949 publicà la seva primera obra Moderna myter ‘Mites moderns’, recull de prosa experimental Les seves novelles i narracions posteriors, entre les quals Barnabok Romantiska artefakten ‘Llibre d’infants Artefactes romàntics’, 1952, Sokrates död ‘La mort de Sòcrates’, 1960 i Kains memoarer ‘Les memòries de Caín’, 1963, giren entorn de temes existencials i polítics que tracta amb distanciament irònic i gran detall Conreà també l’assaig Nihilistisk credo , 1964 Ingressà a l’Acadèmia sueca el 1966, i de 1977 a 1986 en fou el secretari permanent El 1989 suspengué les seves…
Adolf Beltran i Català
Literatura catalana
Narrador i periodista.
Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la…
Josefina Salord i Ripoll
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la cultura.
Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis en presideix…
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…
Emirats Àrabs Units 2012
Estat
El dia 23 d'abril, el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, va visitar la petita illa d'Abu Musa, prop de l'estret d'Ormuz i de gran importància estratègica, fet que va generar una dura resposta de les autoritats dels Emirats Àrabs Units, que mantenen una disputa amb l'Iran per la sobirania de l'enclavament El Consell de Cooperació del Golf va denunciar la visita en considerar-la una provocació Aquest va ser el darrer episodi en la llarga disputa territorial sobre les illes d'Abu Musa i les dues Tunbs, controlades per l'Iran des del 1971, any que les forces britàniques es van…
Qatar 2013
Estat
Al final de juny, l’emir Hammad ibn Khalifa Al Thani va abdicar en benefici del seu fill, el príncep hereu Tamim ibn Hammad al-Khalifa Tamim, nascut l’any 1980, es va formar a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, i va ser cap adjunt de les forces armades, directiu de l’Autoritat d’Inversions de Qatar, organisme que supervisa les inversions de l’emirat a l’estranger, i vicepresident de l’Alt Consell per als Afers Econòmics i les Inversions El nou emir va formar un Govern de 20 membres dirigit per un nou primer ministre, Abd Allà ibn Nàssir ibn Khalifa Al Thani, per a governar un país que…
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà).
Constituïda el 1370 quan el noble Dalmau de Queralt i de Rocabertí quan obtingué, per venda de Pere III el Cerimoniós , la plena jurisdicció del castell termenat de Rocafort El segle XV la baronia passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins…
Ponència d’Educació Física
Esport general
Organisme rector de l’educació física a Catalunya entre el 1921 i el 1924.
Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no…