Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
República dels Tuvinians
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al SE de Sibèria, en el curs superior del Ienissei, a la frontera amb Mongòlia.
La capital és Kyzyl-Orda 84 641 1989 La part central i l’occidental són ocupades per la depressió de Tuva, mentre que la part oriental és constituïda per altiplans separats Al N hi ha part del Zapadnyj, i al S, part de la serralada de Tannu-Ola Ètnicament, el 60% de la població és tuviniana i el 36% russa Hom hi ha desenvolupat la indústria extractora asbest, cobalt, carbó i sal Hi ha també indústria lleugera de la fusta i del metall i producció de materials de construcció L’agricultura es basa en els cereals blat, ordi, mill Hi ha bestiar oví i cabrum, però al NE hom caça…
República dels Tàtars
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Kazan’ És centrada per la confluència del Kama amb el Volga La població és composta per tàtars 48% i russos 44% Els boscs ocupen el 16% del territori al SE hi ha bosc estepa Té indústria química cautxú sintètic, plàstics, adobs minerals, etc, construccions mecàniques i indústria del metall equipaments per a la indústria química i petroliera, compressors, cuines de gas, aparells mèdics i d’automatització, etc, lleugera, alimentària i de material per a la construcció Hi ha també conreu de cereals blat, sègol, mill, pèsols, fajol, conreus industrials bleda-rave sucrera…
la Torre del Baró

Barri de la Torre del Baró de Barcelona, exemple de conurbació
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista…
Arinsal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1.467 m d’altitud a l’esquerra del riu d’Arinsal.
És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’ hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s’exiliaren a França pel coll d’Ares fins a Prats de Molló, des d’on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren Els…
Aberdeen

El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…
Gállego
Riu
Riu d’Aragó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (215 km).
Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la …
el Fondó dels Frares
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic; el terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el seu modelat àrid sobre rocam tendre al peu de les serres d’Albatera i dels Frares.
Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana
la Duana
Barri
Barri marítim del municipi de Xàbia (Marina Alta).
Situat a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma —en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni— el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament de s XX per a l’exportació de panses —especialment vers Anglaterra—, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme A més de nombrosos hotels, disposa d’unes 6 000 places…
pantà de Contreras
El pantà de Contreras, a la Plana d’Utiel
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Cabriol, situat al límit entre Castella-la Manxa (Minglanilla) i el País Valencià (Villagordo del Cabriel).
Construït vers el 1974 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes té uns 880 milions de m 3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca La carretera N-III aprofita la presa del pantà per evitar passar pel port de Contreras L’any 2006 s’iniciaren les obres de construcció del viaducte sobre el pantà per a permetre el pas del TAV Madrid-València i l’autovia A-3 Anteriorment el riu Cabriol era creuat a través del pont de Contreras , construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu…