Resultats de la cerca

Membre del partit socialdemòcrata, ocupà el càrrec de director del banc de Finlàndia 1968-82 i el ministeri de finances 1966-67 i 1972 Primer ministre 1968-70 i 1979-82, l’any 1982 succeí Urho Kekkonen en la presidència de la república fins el 1994

Líder del partit nacionalista 1950-77, entre altres càrrecs públics ocupà el de primer ministre 1950-55 i 1962-71 Negocià amb els britànics la independència de Malta, assolida el 1964 L’any 1971 fou succeït com a cap del govern pel líder laborista Dom Mintoff

Defensa, disputà alguns partits amb el FC Barcelona el 1904 i jugà en l’estrena oficiosa de la selecció catalana el 30 de maig de 1904, al camp de l’Hospital Clínic, en un partit d’homenatge que l’Associació de Clubs oferí al RCD Espanyol

Defensa esquerre, començà a l’Internacional de Sants 1916 Posteriorment jugà al RCD Espanyol 1918-24, al Club Esportiu Europa 1924-26 i al Saragossa 1926-29 Finalitzà la seva carrera a la Unió Esportiva de Sants 1929-31 Fou internacional en un partit, el 1922

Per bé que no era un partit, en les eleccions legislatives de 1977 s’integrà en la coalició Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, formada pel PTE, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català Fou dirigida per Anna Mercadé, Montserrat Cases i Rosa Parés Edità Dona 1978

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Clergue i diputat, fou un dels dirigents del partit populista President del govern autònom eslovac 1938, proclamà la independència d’Eslovàquia sota la protecció de Hitler, i continuà al capdavant del govern 1939-45 Després de la derrota dels nazis, fou condemnat a mort i executat

Diputat i fundador de la Unió Radical, fou ministre de finances 1922-26 i 1934 i primer ministre 1935-38 Practicà una política d’aproximació als països de l’Eix i signà tractats amb Itàlia 1937 i Alemanya 1938 S'exilià en ésser expulsat del seu partit

Milità en el partit socialdemòcrata i en el comunista des de la seva fundació 1921 Residí exiliat a l’URSS 1938-45 President del consell 1946, organitzà el cop d’estat que donà el poder als comunistes 1948 i arribà a president de la república 1948-53