Resultats de la cerca
Es mostren 4191 resultats
Georges Innes

Peace and Plenty, de George Innes
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor nord-americà.
Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme
Josep Hurtuna i Giralt
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974
Winslow Homer

Breezing Up, obra de Winslow Home
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York
Frans Hals
Cavaller somrient , de Frans Hals (Col·lecció Wallace, Londres)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor retratista holandès.
Es traslladà a Haarlem 1591, amb la seva família, on fou deixeble de C van Mander Hom el considera el creador dels doelen retrats de grup per als gremis i les associacions, que tanta influència havien de tenir en la pintura holandesa del s XVII A través d’aquests retrats de grup hom en pot seguir l’evolució artística Així, des del Banquet de la milícia de Sant Jordi 1616 Rijksmuseum, Amsterdam, on la pinzellada de gruix, els colors brillants i violents i un fort vitalisme expressiu són els trets més característics, hom arriba als retrats dels Regents de l’asil ~1664 Frans Halsmuseum, Haarlem…
Philip Guston
Pintura
Pintor nord-americà.
És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial
Francesco Guardi

El palau Ducal de Venècia , de Francesco Guardi
© Corel / Fototeca.cat
Pintura
Pintor vedutista venecià.
Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia
Epictet
Arts decoratives
Pintura
Pintor ceramista grec.
Hom coneix uns quaranta vasos pintats per ell, molts dels quals signats, ornats amb figures vermelles i generalment amb motius de bevedors
Francesc Domingo i Segura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió…
Lluís Domingo
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat acord Domenge És…