Resultats de la cerca

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí III del 1194…

La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard, pel testament…

Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…

L’església de Sant Valerià de Roberts es troba al cim d’una carena, al sector occidental del terme de Lliçà de Munt Segons apunten diversos estudiosos, cal identificar la capella de Sant Valerià per la seva ubicació amb l’església situada a la “Villa Marlianus, ubi est Sanctus Venerandus” No se’n troba cap més referència fins el 1094, quan els esposos Albert Bernat i Ermenierda, llegaren als fills d’Arnau, fill seu, el seu alou de Palaudàries i el sacrario que tenien a Sancti Venerandi Posteriorment, el 1215, el noble cavaller Marc de Castellcir i la seva muller Constança fundaren una missa…

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través de les quals…

Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del cenobi li…

De l’antiga església romànica avui no queda cap indici, ateses les grans reformes sofertes sobretot a partir del segle XV L’actual capella, al nucli del Papiol, es troba prop de la torre La seva planta és rectangular, amb un campanar de cadireta de dos ulls La porta és de mig punt, i damunt seu hi ha un escut de pedra on figuren un corn de banya i un lleó rampant Tot i no posseir notícies anteriors al 1300 és del tot probable que ja existís en època romànica El lloc del Papiol es documenta per primera vegada el 1070 L’any 1304 era considerada església parroquial, i el 1343 consta que Pere…

Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…

El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle XI, en aquest…