El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc. Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa; segons indica del document, tots aquests béns cedits se situaven dins el terme del castell de Barberà i els drets que el comte tenia a l’indret de Montornès li pervenien del seu pare.
Les referències sobre el seu castell són escasses; sembla que l’any 1250 la fortalesa de Montornès era senyorejada per Esteve de Sòria, però tan sols dos anys després, el 1252, el rei Jaume I va comprar el castell i la vila de Montornès al cavaller Berenguer d’Espallargues.
Consta que el lloc de Montornès, juntament amb Figuerola, Miramar i el Mas d’Amill, formava part de la baronia de Prenafeta i des del 1414 constituïa una de les propietats del monestir de Santes Creus.
Segons indica A. Palau, el lloc i el castell de Montornès desaparegueren al segle XVII, de manera que actualment no es veu a l’indret cap vestigi de la seva antiga fortalesa.