Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…

Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí obres de tema…

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…

Fill del baró de Tresserra El 1630 ingressà a la Companyia de Jesús Fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà El 1655 era rector del collegi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’Estudi General de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat el 1661, gràcies a la intervenció de Lluís XIV…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge  d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos, de l…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Llicenciat per la Universitat de Girona 1994, fou redactor en cap d’ El Punt  i director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí Vallès Occidental, corresponsal 1989-93, redactor 1993-95 i cap de secció en l’equip fundacional de l’edició del Maresme 1995 Collaborador en el setmanari català en anglès Catalonia Today i en mitjans comarcals com Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Marina Blanes, Ràdio Calella i d’altres Fundà i dirigí les edicions de VilaWeb  Calella i Pineda de Mar, i la revista mensual Repòrter 1992-2001 Ha estat un dels principals impulsors dels mitjans…

Originari dels Estats Units d’Amèrica, és l’evolució natural dels tricicles o trikes 1970-88, als quals s’afegí una roda més per guanyar fiabilitat i resistència S’utilitzaren inicialment en tasques agrícoles com a vehicles de càrrega o de remolc, però l’èxit comercial als EUA i al Japó facilità que s’acabés imposant com a vehicle recreatiu i de competició, caracteritzat per un potent motor, una caixa de canvis automàtica i la resistència a tot tipus de terrenys i de climes El Campionat del Món se celebra a la localitat de Pont-de-Vaux França, on el 2012 se’n disputà la XXVI edició El pilot…

Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…