Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
Comabella i Cia Pujol
Aeronàutica
Empresa aeronàutica.
Situada a Sant Martí de Provençals, inicialment es dedicava a aprofitaments d’estany El 1914 feu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Taube per fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla basat en el “Vendôme” francès, amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca vol Barcelona-Palma, juliol del 1916 La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra 1918 i perdé el control de la nova firma, Tallers Hereter, que s’arruïnà
Pathet Lao
Història
Moviment nacionalista laosià, creat, el 1950, pel príncep Sufanuvong, germanastre de Suvana Fuma.
Coalició de nacionalistes i comunistes, aquest moviment inicià tot seguit una guerra de guerrilles anticolonial El 1957 formà part del primer govern de coalició a través del seu òrgan polític, el Neo Lao Haksat, i vencé a les eleccions del 1958 Caigut el govern i recomençada la guerra civil, assolí el control en àmplies zones rurals del nord del país Després de dos governs més de coalició, el 1975 el Pathet Lao assolí pacíficament el control total del país, es transformà en partit popular revolucionari de Laos Phat Pasason Pativat Lao, abolí la monarquia i instaurà una república de signe…
Obra del Ballet Popular
Música
Institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música.
Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda
Wilhelm Steinitz
Escacs
Escaquista austríac.
Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker
Richard Steele

Richard Steele en un retrat realitzat per Kneller i conservat a la National Portrait Gallery de Londres
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor irlandès.
Ultra la seva activitat teatral, amb peces com The Tender Husband 1703, The Lying Lover 1704, etc, sota la influència del moralisme purità, es dedicà sobretot a la tasca del periodisme i inicià, en collaboració amb JAddison, una sèrie de publicacions periòdiques The Tatler 1709, The Spectator 1711-12, The Guardian 1713 i The Englishman 1713-16, aquests dos darrers, de caràcter accentuadament polític Féu costat al partit whig i fou membre de la Cambra dels Comuns 1713 Fou també director del teatre de Drury Lane 1715 Hom el considera com un dels iniciadors del periodisme modern
Roger Schutz

Roger Schutz
© Taizé
Cristianisme
Ecumenista suís.
Pastor protestant, s’installà 1940 al poblet de Taizé, Borgonya, on fundà la comunitat de Taizé , per a la qual escriví una Regla 1953 Observador en el concili II del Vaticà, el 1970 llançà la idea d’un Concili dels Joves , que s’inicià a Taizé el 1974 i que ha prosseguit amb noves trobades, algunes a Barcelona Entre altres obres, és autor de Vivre l’aujourd’hui de Dieu 1958, La violence des pacifiques 1968, Étonnement d’un amour journal 1979 i En toute la paix du coeur 1995 Morí a conseqüència de les punyalades que li infligí una dona psíquicament pertorbada
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi excavacions
Jaume Rull i Jové
Història
Erudit.
El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i…
Salvador Rueda
Literatura
Escriptor andalús.
D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre
Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad