Resultats de la cerca

Les lletres dels mots disposats en fileres horitzontals serveixen també per a formar-ne d’altres d’arranjats en sentit vertical, i la lectura es fa d’esquerra a dreta o al revés, i de dalt a baix o al revés, segons hom indica en cada cas El 21 de desembre de 1913 el New York World , publicà el primer model de mots encreuats del món, entreteniment que cuitaren a popularitzar els periòdics i les revistes principals

Professor de psicologia a la Universitat de Harvard 1959, d’on fou expulsat 1963 per fomentar l’ús de substàncies psiquedèliques entre els estudiants Des de Nova York, on s’installà, continuà defensant l’ús de l’LSD i es convertí en punt de referència per al moviment hippy Empresonat diverses vegades, fou alliberat el 1976 Propagandista de les seves idees de rebellió a través de llibres i conferències, els darrers anys proposà canalitzar-les a través d’internet

El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs

A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar

Els principals impulsors del projecte foren la Universitat d’Alacant, el Banco Santander Central Hispano i la Fundación Marcelino Botín La Biblioteca de Catalunya hi està representada amb alguns dels seus títols més importants i antics Almanach dels noucentistes , La Llumanera de Nova York revista catalana de novas y gresca , Homilies d’Organyà , Llibre d’hores segons l’ús de Roma , i també amb obres de Miquel Agustí, BC Aribau i Rupert de Nolla, entre d’altres

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979

Aquesta s’havia constituït l’any 1892 per transformació de l’originària Standard Oil of Ohio, fundada per Rockefeller el 1870 Internacionalment ha comercialitzat els seus productes amb la marca ESSO i participa en nombroses empreses estrangeres El domicili social és a Nova York El 1998 es fusionà amb la seva principal rival, Mobil, i canvià el nom pel de Exxon Mobil Corporation El 2001 els ingressos de la companyia foren de 213 488 milions de dòlars

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973

Estudià Belles Arts a Viena i a París amb Gimond, Malfray i Zadkine El 1940 s’establí amb el seu marit, l’economista Oskar Schnabel, als EUA La seva escultura abstracta començà concedint importància als contrasts d’horitzontals i verticals i, més tard, al tema de l’esfera Cap als anys quaranta utilitzà bronze, fusta i pedra, però a partir dels anys cinquanta fou partidària de tota mena de materials metàllics Transformacions 1956, Whitney Museum of Art, Nova York