Resultats de la cerca

Participà en la Primera Guerra Mundial i fou catedràtic de la Universitat del Caire 1926 El 1930 s’installà a Deià Mallorca, on romangué fins a la mort, amb una interrupció entre el 1936 i el 1946 Escriptor molt prolífic, en la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia exhaustivament Entre aquestes obres cal esmentar les novelles I Claudius i Claudius the God —molt conegudes gràcies a una versió televisiva de gran èxit—, Count Belisarius 1938, Homer's Daughter 1955, The Golden Fleece, King Jesus 1946 Com a poeta ha escrit…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

Duc de Baviera 995 i rei de Germània i d’Itàlia 1002, succeí l’emperador Otó III Estigué en conflicte amb Boleslau I de Polònia fins que, pel tractat de Bautzen 1018, aquest aconseguí de mantenir la seva independència i féu retrocedir la frontera germànica fins a l’Elba Impulsà la reforma monàstica i mantingué la preeminència de l’estat sobre l’Església Fou el darrer emperador de la dinastia de Saxònia Fou canonitzat el 1146 La seva festa es celebra el 13 de juliol

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures d’activités…

Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se'n separà aviat 1832 per motius de consciència Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra 1832-33, es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà N'és expressió la seva obra Nature 1836, on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral Ametòdic i asistemàtic, el seu…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

S’havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia

Estudià a l’escola neokantiana de Marburg Ingressà al partit socialista, i s’oposà a la política annexionista 1914 El 1918 fou empresonat alliberat després per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa Fou assassinat pel comte Arco-Valley, del partit monàrquic