Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Camp d’Esports de Lleida

Camp d’Esports de Lleida
Zorkum
Futbol
Estadi de futbol de la ciutat de Lleida.
Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…
Centre Excursionista del Penedès
Excursionisme
Club excursionista de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia al Tukuche 1987 i al Makalu…
Francesc Calvet Puig
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1939-40 i s’hi mantingué fins la campanya 1951-52 Començà jugant d’interior i després de migcampista abans de convertir-se en lateral Disputà 172 partits de Lliga i marcà 7 gols, però en total jugà 238 partits Es proclamà campió de Lliga quatre vegades 1945, 1948, 1949, 1952, tres de Copa 1942, 1951, 1952, dues de la Copa Llatina 1949, 1952 i dues de la Copa Eva Duarte 1945, 1948 A l’estiu del 1952 fitxà per l’Oviedo, on romangué dues temporades Formà part de la selecció catalana en tres ocasions, l’any 1950, i dues de la selecció espanyola,…
Łódź

Una de les nombroses fàbriques a l’entramat urbà de Łódź
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia.
És el primer nucli industrial tèxtil de Polònia i un dels més importants d’Europa, tant en el ram del cotó com en el de la seda, la llana i les fibres artificials Aquesta especialització ha estat afavorida per l’afluència d’obrers tèxtils expulsats de la indústria pesant alemanya L’evolució ha estat molt recent, fins al punt que Łódź tenia només 50 000 h a mitjan s XIX, i la propera ciutat de Zgierz la doblava en població La planta és ortogonal, entorn de la via principal, la Piotrkowska La trama urbana inclou, d’una forma anàrquica, grans fàbriques, vies fèrries, parcs i àrees…
Atemptats terroristes a Brussel·les
Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d’un doble atemptat a Brusselles Les explosions tenen lloc a l’aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d’institucions europees L’atac és reivindicat per l’Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l’atemptat de París del 13 de novembre de 2015 Es confirma que els autors formaven part d’una mateixa cèllula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brusselles Els dies següents s’…
Felip VI acusa el Govern català d’estar fora de la llei i la democràcia
En un discurs televisat amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, el rei d’Espanya, Felip VI, acusa les autoritats catalanes de situar-se fora de la llei i de la democràcia, de conducta irresponsable i de deslleialtat També s’alinea sense reserves al costat de l’estratègia repressiva del Govern espanyol a Catalunya, posició que li reporta crítiques catalanes i internacionals, perquè es considera que renuncia al paper d’àrbitre A conseqüència d’aquest discurs, el dia 4, l’Ajuntament de Girona aprova trencar les relacions institucionals amb la Casa del Rei i amb la delegació del Govern…
L’Audiència Nacional traspassa totes les causes contra els activistes i polítics independentistes al Tribunal Suprem
La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem TS les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat…
caixa
caixa de mariner pintada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble per a la guarda de roba i efectes domèstics.
A l’edat mitjana eren folrades amb planxa de ferro o enllaunades en el període gòtic es desguarní dels reforços metàllics per a lluïment de la fusta tallada així continuà amb els models ornamentals del Renaixement i del Barroc És característica catalana la que té al front dos o tres plafons encadellats a un bastigi bossellat és peculiar també la caixa de núvia , que es distingeix perquè el plafó de la dreta s’obre a tall de portella i fa pas als calaixos de l’interior la part interna de la tapa, a semblança del cassone , és decorada sovint amb pintures de qualitat la caixa de monja …
moneda vigatana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Osona.
El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic al bisbe i als canonges per testament de l’any 911 Des d’aleshores fins al 1315 que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó de quatern, fins a mitjan segle XIII Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local menuts o senyals l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona Aquests diners i menuts…