Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
albeca
albeca d’un tronc de cedre
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.
La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen tronc L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria
clorur de ferro
Química
Tecnologia
Substància de color verd que hom obté per acció de l’àcid clorhídric damunt el ferro.
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
griseta
Indústria tèxtil
Teixit de seda, originàriament de color gris, de lligament de tafetà estampat amb dibuixos de flors.
ceruloplasmina
Bioquímica
Globulina de color blau, constituent normal de la sang, de pes molecular aproximat de 160 000.
Serveix per al transport del coure per la sang, a l’organisme
diòxid de ceri
Química
Pólvores pesants obtingudes per ignició de sals de ceri en presència d’aire, de color blanc.
És emprat principalment en recobriments de filtres infraroigs per a impedir la reflexió
copura
Indústria tèxtil
Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració.
camafeu
Art
Gemma tallada al relleu, especialment en una pedra (ònix, etc) que té capes de color diferent.
Sobresurten els camafeus d’època grega i romana
addax
Addaxs
Zachi Evenor (cc-by-3.0)
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de gran talla, de color clar, amb les banyes helicoidals.
Habita als subdeserts de l’Àfrica sahariana
escola veneciana
Venècia , de Il Canaletto (1697-1768), un dels màxims representants de l’últim període de l’escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…