Resultats de la cerca

Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…

Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària…

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…

Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus

La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es…

Traslladat a Londres, fou nomenat metge de la reina Anna del 1705 al 1714, els anys de màxima activitat literària, i hi conegué, entre d’altres, Alexander Pope, Jonathan Swift i John Gay Defensor de la unió d’Anglaterra i Escòcia amb el pamflet A Sermon on the Subject of the Union 1706, n'escriví d’humorístics a favor de l’acabament de la guerra amb França De particular interès foren els que aplegà més tard a The History of John Bull 1727, la seva obra més reeixida i coneguda, que originà l’arquetipus de l’anglès típic A més d’obres de tema científic, deixà el poema Know Yourself…

Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Fill d’Esteve Montfar i Sorts i germà de l’arxiver i historiador Dídac Montfar-Sorts Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era…

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2008

Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69