Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
ioga
Hinduisme
Un dels sis sistemes de la filosofia hindú.
En la seva forma clàssica ioga reial o raja yoga es basa en els texts de Patañjali Entre les altres formes de ioga practicades hi ha el ioga de la força hatha yoga , estès pertot arreu, basat en la teoria fisiològica segons la qual l’home té un poder diví kundalini o serp del poder, que li cal descobrir, situat a la columna vertebral i unit per una mena de vena sushumma al centre psíquic per excellència sabrasrara , situat al cap Mitjançant el coneixement profund de si mateix, el ioga pot controlar tots els seus impulsos i la seva voluntat
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del protó, són inestables
Albert Puig
Historiografia
Historiador.
El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí
Empar Martí i Martínez
Teatre
Actriu.
Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc
Juan de Mal Lara
Filosofia
Humanista.
Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…
Michael Lochner
Portalada de la Pietat de la catedral de Barcelona, obra de Michael Lochner
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor germànic, establert a Barcelona el 1483.
Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc
Šělomó ben Mešullam de Piera
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps.
Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós
Antoni Montoro i Sanchis
Literatura
Escriptor i periodista.
Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964
Johann Georg Theodor Graesse
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari i historiador de la literatura alemany.
Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més conegudes, etc’