Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Edmond Solanas Pierre

Edmond Solanas Pierre
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE VOLEIBOL
Voleibol
Jugador de voleibol.
Atacant, vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1996, que fitxà per l’Associació Esportiva l’Hospitalet El 1998 aconseguí l’ascens a la màxima categoria, en la qual també competí amb el Club Voleivol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona El 2005 fitxà pel Volley Lleida, amb el qual també assolí l’ascens a la Superlliga El 2008 es quedà sense equip per la renúncia del Volley Lleida i un any més tard fitxà pel CV Eivissa com a reforç en la fase d’ascens a primera estatal Amb l’equip balear guanyà una Copa del Príncep, un subcampionat de la Superlliga 2 2012 i un ascens a la…
Joan Sans Juan
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola…
Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia
Excursionisme
Club excursionista del barri de Gràcia de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya.
Fundat el 1940, té una llarga trajectòria en l’organització de marxes collectives Destaquen les marxes nocturnes, la primera de les quals fou organitzada el 1932 per una de les entitats predecessores, el Centre Excursionista Rafael Casanova, i que foren en certa manera substituïdes per la Marxa Gràcia-Montserrat Entre les seves installacions hi ha una caseta de banys a Badalona i el 1991 construí el refugi Gràcia als estanys d’Airoto Alguns dels seus membres participaren a la primera expedició catalana a un cim de més de 8000 m, l’Annapurna Est 1974 Deu anys més tard, l’alpinista…
Unió Esportiva Valls
Futbol
Club de futbol de Valls.
A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…
alcabala
Història del dret
Impost consistent en el tant per cent de l’import de les mercaderies venudes o permutades.
Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de…
comtat de l’Alcúdia
Història
Jurisdicció que comprenia l’actual vila de l’l’Alcúdia (Ribera Alta).
La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat…
Sant Salvador de Terrades o de Can Quintana (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’…
Joan Carles Gallego i Herrera
Economia
Sindicalista.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari…