Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Centre Excursionista del Penedès
Excursionisme
Club excursionista de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1975, els seus orígens es remunten al 1853, quan es creà el primer grup excursionista de la ciutat Posteriorment en prengué el relleu el Grup Excursionista Penedès 1921, el Centre Excursionista Vilafranquí 1922, la Joventut Excursionista Vilafranquina 1943, el Grup Excursionista Collaborador 1956 i l’Agrupació Excursionista Catalunya 1961 Disposa de seccions d’alta muntanya, senderisme, escalada, bicicleta de muntanya, esquí, raquetes de neu i fotografia També té biblioteca i un grup de coral El grup alpí participà en dues expedicions a cims de l’Himàlaia al Tukuche 1987 i al Makalu…
Francesc Calvet Puig
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1939-40 i s’hi mantingué fins la campanya 1951-52 Començà jugant d’interior i després de migcampista abans de convertir-se en lateral Disputà 172 partits de Lliga i marcà 7 gols, però en total jugà 238 partits Es proclamà campió de Lliga quatre vegades 1945, 1948, 1949, 1952, tres de Copa 1942, 1951, 1952, dues de la Copa Llatina 1949, 1952 i dues de la Copa Eva Duarte 1945, 1948 A l’estiu del 1952 fitxà per l’Oviedo, on romangué dues temporades Formà part de la selecció catalana en tres ocasions, l’any 1950, i dues de la selecció espanyola,…
Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada

Competició d’esquí de muntanya organitzada per la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada
Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada
Esports de muntanya
Organisme rector dels esports de muntanya a Espanya.
Coneguda per l’acrònim FEDME i amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1992 amb el nom de Federación Española de Alpinismo Posteriorment fou denominada Federación Española de Montañismo, i finalment prengué el nom actual Inclou totes les modalitats esportives relacionades amb els esports de muntanya alpinisme, senderisme, excursionisme, escalada, descens de barrancs, acampada, curses de muntanya, esquí de muntanya i raquetes de neu Organitza i regula les competicions estatals relacionades amb els esports de muntanya, dissenya plans de tecnificació esportiva, realitza cursos formatius i…
El banquet
Diàleg de Plató.
En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si o bellesa…
Sant Pau de Claret (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església fou la capella de l’antic llogarret de Claret, ara despoblat, situat segurament a l’elevació de Caplloc, al sector més septentrional del terme El lloc i el castell de Claret són esmentats des de l’any 1082 En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098 es confirmen els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defuncions i cementiri de Claret a l’esmentada canònica Segons el cartulari II de Solsona, en aquest indret el paborde de Solsona hi tenia dret d’alberga La primera notícia de l’església de Sant Pau és de l’any 1131, que es féu una convinença…
Sant Salvador de Montoliu de Segarra
Art romànic
L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull la visita…
Joan Aguilar i Lara
Metge.
La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…
Andreu Fortuny i Fàbrega
Música
Violinista, director i compositor.
Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya Fou un dels grans concertistes del seu temps S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més tard, també com a director d’…
,
Guifré de Cerdanya
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (1016-79).
Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat El 1077…
Ermengarda I de Narbona
Història
Vescomtessa de Narbona (~1140-92), filla i successora d’Eimeric II.
D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…