Resultats de la cerca

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors

Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes

Santa Maria de Vallclara existia ja el 1166, i el 1285 era regida per un clergue És tradició molt vella 1640 que havia estat un monestir de monges benetes més versemblantment de donades L’administrà fins el 1480 el prior de Sant Pere de Casserres, i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells La capella, renovada el 1510, té una imatge mariana d’alabastre del s XIV A la part alta, prop de l’antiga caseta de Vallclara , transformada en hostal, s’ha construït un modern hotel i s’ha creat una urbanització

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir  

El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna

Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués