Resultats de la cerca

Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques…

Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona Sotmès al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó Aconsellà alguna de les accions bèlliques que dugueren els catalans a la victòria Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes Fou enterrat a…

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de…

Catedràtic a Brusselles de literatura neerlandesa i història de l’art, conreà l’assaig, la crítica, la novella i la investigació literària i artística La seva personalitat influí sobre la vida cultural de Flandes, sobretot abans de la Primera Guerra Mundial Foren decisives les seves obres Kritiek der Vlaamsche Beweging ‘Crítica del moviment flamenc’, 1895 i Vlaamsche en Europeesche Beweging ‘Moviment flamenc i europeu’, 1900 També escriví Les lettres neerlandaises en Belgique depuis 1830 1906, Van Gezelle tot Timmermans ‘De Gezelle a Timmermans’, 1923, Van de catacomben tot El…

Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert quaranta anys…

El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir

Estudià literatura i llengües modernes al Japó De retorn a la Xina 1922, fou cofundador de la Lliga dels Escriptors d’Esquerres, de la qual fou expulsat el 1932 Fugí a Singapur i a Sumatra perseguit pels japonesos, els quals finalment l’assassinaren Deixà diversos volums de narracions, entre els quals Chen-lun ‘Ofegar-se’, 1921, Niaoluo xing ‘Històries d’un matrimoni’, 1923 i Chunfeng chenzui di wangshang ‘L’embriagadora nit de primavera’, 1924, i la novella Lisan zhi qian ‘Abans de la separació’, 1926 En totes aquestes obres enfronta personatges amb situacions d’isolament extrem…

Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin…