Resultats de la cerca

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli mantenen el seu…

El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen protons i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3 , i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3 , o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3 Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a…

Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb la creu de…

Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’…

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent 2000, 2001 en…

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  1993 i  Le piante espontanee ad Alghero  2001 Publicà també llibres…

Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor en les…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest…