Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
Olympic Floresta Futbol Sala
Futbol sala
Club de futbol sala del barri de la Floresta de Sant Cugat del Vallès.
Fou fundat l’any 1978 per alumnes de l’escola de la Floresta Un dels principals impulsors fou Pedro José Martín, president del club fins el 1997 La temporada 1983-84 absorbí el Club Graduados i el Finques Lessi disposà d’aquesta manera d’un equip en cada categoria d’edat La temporada 1987-88 el primer equip ascendí a categories d’àmbit estatal i des de la 1993-94 ha competit normalment a la tercera divisió estatal Juga al pavelló poliesportiu Can Llobet
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants
Giovanni Serodine
Pintura
Pintor italià.
Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta
Friedrich Theodor von Vischer
Filosofia
Filòsof alemany.
Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905
Jacques Villon
Pintura
Pintor i grafista francès, germà de Marcel Duchamp-Villon.
Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
Mateo Cerezo
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, s’establí a Madrid el 1641, on treballà al taller de Carreño de Miranda El seu estil es caracteritza pel colorit i per la bellesa de les figures De la seva obra hom destaca Desposorios místicos de Santa Catalina Museo del Prado, 1660, els temes franciscans, com Aparición de la Virgen a San Francisco Museo Lázaro Galdiano, ~1661, els de la Magdalena Magdalena penitente, 1661, Rijksmuseum d’Amsterdam i les natures mortes a la manera de Pereda
angklung

Les melodies de l'angklung, que es toca normalment en grups de tres o més instruments, acostumen a acompanyar les danses locals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format per dos o tres tubs de bambú de diferents mides -que sonen en ser sacsejats- amb una obertura a l’extrem superior tallada en forma de llengüeta que permet d’afinar-los.
En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera
trompa
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de gran potència sonora.
És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985
Esteve Guàrdia Brossa
Handbol
Jugador d’handbol.
També practicà l’atletisme i el bàsquet, i competí pel Club de Futbol Badalona, el FC Barcelona, la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Grup Deportiu SEAT, club pel qual fitxà el 1959 després d’haver-se retirat de manera provisional el 1956 Disputà diversos partits amb la selecció catalana i amb la selecció de Barcelona, en un duel contra Madrid que es jugà durant les festes de la Mercè 1956 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla al mèrit 1951