Resultats de la cerca

Participà en el congrés de la pau de Versalles, i fou assessor de la Societat de Nacions Es dedicà després 1936 a l’ensenyament universitari i del 1941 al 1946 fou subdirector del “Times” De les seves obres cal destacar Karl Marx 1934, Michael Bakunin 1937, What is History 1961 i sobretot la monumental A History of Soviet Russia , en diversos volums, publicats a partir de 1950 i agrupats en títols diferents The Bolshevic Revolution 1917-23 1950-53, The Interregnum 1923-24 1954, Socialism in One Country, 1924-26 1958-64, Foundations of a Planned Economy, 1926-29 1969-78, The…

Fill d’un antic communard , aviat començà a militar en el moviment anarquista El 1909 fou elegit secretari de la CGT, càrrec que conservà després de l’escissió 1921 de la CGTU comunista, i desenvolupà un programa de reivindicacions realitzables dins el sistema capitalista En formar-se el Front Popular, acceptà la reunificació sindical El 1943 fou deportat pels alemanys a Buchenwald Després de la Segona Guerra Mundial, en comprovar la força dels comunistes a la CGT, se'n retirà per fundar la CGT-FO El 1949 fou un dels fundadors de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures Li fou…

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…

Estudià a Viena 1888-94 i a París 1895-99 amb André Gédalge, Massenet i Fauré Esdevingut violinista de fama, féu amistat i collaborà sovint amb Pau Casals, Alfred Cortot, Jacques Thibaud, E Ysaye, etc Hom el considera el creador de l’escola romanesa i el seu compositor més universal Les seves dues Rapsòdies romaneses 1901 i 1902 han estat molt difoses, però escriví també tres simfonies, una simfonia concertant per a violoncel i orquestra 1901, un concert per a violí 1921, el poema simfònic Vox maris 1950, música de cambra i l’òpera OEdipe 1936 Fou professor de Yehudi Menuhin, de…

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política…

Secretari del partit socialista de Cracòvia 1935, participà en la Resistència contra l’ocupació nazi i fou deportat a Auschwitz i a Mauthausen 1941-45 Secretari general del partit socialista polonès 1945-48, facilità la unificació d’aquest partit amb els dels treballadors comunista i fou escollit membre del politburó del partit obrer unificat polonès i primer cap de govern de la República popular Del 1947 al 1970 ocupà la presidència del consell de ministres, llevat del període 1952-54 El 1970 fou nomenat president del Consell d’Estat, càrrec que deixà el 1972 D’ençà de l’any següent fou…

El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació

Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i…

Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de…