Resultats de la cerca

Succeí al seu germà Aristòbul I Expandí els seus dominis fins a la costa de Palestina Al seu temps tingué lloc la primera revolta dels fariseus contra els asmoneus, reprimida violentament per Alexandre Janneu amb la mort d’unes sis mil persones i el bandejament d’un nombre semblant fet que originà, possiblement, la secta dels essenis

Noble toscà d’origen franc casat amb Marozia, filla de l’aristòcrata Teofilacte Fou un dels senyors feudals més importants del seu temps Reuní a les seves mans el ducat de Spoleto i el marquesat de Camerino L’any 915 vencé els sarraïns al Garigliano En oposar-se al papa Joan X caigué assassinat pels romans

Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I

La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener

Professor de botànica a les universitats de Friburg, Giessen i Berlín, fou molt influït per les concepcions idealistes de la filosofia alemanya del seu temps, escriví obres teòriques sobre les relacions de l’individu amb la seva espècie i amb la successió de les generacions És autor de nombroses monografies sobre la família de les caràcies

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Fou un dels principals virtuosos del seu temps en l’ús de les dobles cordes i del procediment anomenat scordatura Actuà a les corts d’Olmütz, de Salzburg i de Baviera Escriví sonates per a violí sol o amb clavecí, set partite per a tres instruments de corda, titulades Harmonia artificiosa-ariosa, dues òperes i música d’església

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà

Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament