Resultats de la cerca

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1965 guanyà la prova de 100 m lliure del Campionat d’Espanya infantil El 1966 visqué a la Residència Blume i formà part de la selecció juvenil que millorà el rècord d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure Aquell mateix any fou campió de Catalunya absolut de 4 × 100 m lliure 1966 També practicà el waterpolo i fou subcampió de Catalunya l’any 1967 Poc després abandonà la pràctica esportiva, però l’any 1986 tornà a les files del club com a vicepresident Impulsà el trasllat de les installacions a la platja de l’antic Casino de Sant Sebastià i la fusió del…

Es formà al Club Billar Barcelona als anys quaranta del segle XX Fou en diverses ocasions campió del món i disset cops campió d’Espanya en diferents modalitats A més, aconseguí una marca aleshores única en la història mundial fer cinc-centes caramboles d’una sola tacada en un Campionat del Món de carambola lliure 1951 Fou president de la Federació Espanyola de Billar 1979-83 i director de la Biennal de l’Esport També presidí, a la dècada de 1980, la Federació Catalana d’Hoquei

Competí a les files del Club Natació Barcelona i participà en algunes proves populars com la Travessia al port de Barcelona i la de l’estany de Banyoles, que guanyà el 1948 En waterpolo fou campió d’Espanya 1948, 1951 i debutà amb la selecció espanyola l’any 1949 Entrenà l’equip de waterpolo del Club Natació Catalunya 1953-61 i el Club Natació Poblenou 1962-65 Viatjà per estudis als Estats Units, on es formà com a entrenador i, posteriorment, tornà a les files del CN Barcelona 1967-79 Es feu càrrec del primer equip de waterpolo 1970-79 i després fitxà pel Club Natació Catalunya 1979-88 El…

S’inicià al Barcelona Universitari Club BUC i del 1933 al 1958 formà part dels equips de la Facultat de Medicina, el SE Universitari, el RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i l’AD Joventut Es proclamà nou vegades campió de Catalunya 1941, 1946-52, 1954 i cinc d’Espanya 1942, 1944, 1945, 1950, 1951 Fou internacional en 43 ocasionsCom a metge, s’especialitzà en traumatologia esportiva i des del 1955 exercí al Palau dels Esports El mateix any, fou metge dels II Jocs Mediterranis disputats a Barcelona S’integrà en la Federació Catalana de Rugbi com a vocal mèdic fins el 1979 i fou…

S’inicià el 1965 i jugà durant quaranta anys Conegut amb el nom de Quiquín Competí amb el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, on formà equip amb els germans Ayesa, i amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Assolí vuit Campionats de Catalunya i tres d’Espanya Guanyà sis edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i sis més del Barcelona Polo Clàssic les tres primeres sota la denominació de Torneig d’Hivern, competicions organitzades pel RCPB entre el 1970 i el 2000 Formà part d’un equip català que disputà diversos torneigs internacionals a l’Argentina 1988-96 Presideix la…

Jugant en la posició de tres quarts, formà part del Club Natació Barcelona, que conquerí el Campionat d’Espanya 1924 Posteriorment passà a les files del Futbol Club Barcelona, amb el qual aconseguí cinc Campionats de Catalunya i d’Espanya entre els anys 1925 i 1930 El 1925 jugà dos partits amb la selecció catalana També fou un atleta especialista en les proves de velocitat Guanyà dos Campionats de Catalunya de relleus 4 × 100 m 1925, 1926 i formà part de la selecció catalana que l’any 1926 superà el rècord català de la prova amb 46,80 s També aconseguí la tercera posició en els 110 m tanques…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Format en els equips juvenils de la Joventut Carmelitana i del club de l’INEM, ambdós de Lleida, la temporada 1962-63 s’incorporà a l’Agrupació Esportiva Antorcha, on jugà fins la seva retirada el 1974 Entre el 1966 i el 1970 jugà al MILSA, equip sorgit de la fusió dels primers equips del Sícoris Club i de l’AD Antorcha Li feren un partit d’homenatge entre una selecció local i una altra selecció formada per jugadors de l’Agrupació de Basquetbolistes Espanyols Internacionals Presidí la Federació Provincial de Basquetbol de Lleida 1981-82 fins que es transformà en delegació territorial de la…

Es formà al Club Natació Manresa i el 1980 passà al Club Natació Catalunya Amb aquest club fou campió de Lliga de la divisió d’honor 1990, 1992, 1993, 1994, de la Copa del Rei 1990, 1992, 1994, de la Recopa d’Europa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa europea 1992, 1995 Durant el període 1983-96 fou 221 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1983, la medalla d’argent en els Campionats del Món 1994 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Com a entrenador del mateix CN Catalunya, obtingué…