Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
seco-
Química
Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.
repicatalons
Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
queda
Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.
pupinització
Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable, consistent a introduir unes bobines d’elevada inductància (anomenades bobines de Pupin o de càrrega), a intervals regulars, a cadascun dels parells del cable, amb la qual cosa augmenta la impedància característica dels circuits i, com a conseqüència, disminueix l’atenuació i la distorsió de freqüència.
àrea comercial
Geografia
Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que, comercialment, graviten sobre un nucli urbà (centre d’àrea) que ha esdevingut autosuficient i ha obtingut un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú a la seva pròpia població i a la dels municipis atrets, a través del seu comerç detallista.
Algunes àrees comercials contenen una subàrea comercial o més
capil·laritat
Física
Cadascun dels fenòmens consistents a deixar d’ésser horitzontal la superfície lliure d’un líquid en contacte amb una paret sòlida, i en la formació de meniscs i ascens o descens d’un líquid en un tub capil·lar (llei de Jurin), causats per la dissimetria de les forces intermoleculars existents a la frontera del líquid (tensió superficial).
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
arussi
Etnologia
Individu d’un dels grups gal·les més importants d’Etiòpia (1 000 000 d’individus aproximadament) que habita la província d’Arsi, situada al sud d’Addis Abeba, a la zona dels llacs i estesa vers l’est per les muntanyes compreses entre el riu Awash al nord i el curs alt del Shebele al sud.
Els arussis són principalment agricultors i ramaders de religió musulmana
lleis apuleies
Dret romà
Nom amb què són conegudes diverses lleis promulgades a Roma entre el 103 i el 100 aC per iniciativa del tribú Apuleu Saturní, que eren destinades a regular la distribució de les terres provincials (Lex Appuleia agraria) i a defensar els habitants de les províncies de les possibles extralimitacions dels magistrats i de la milícia (Lex Appuleia maiestatis).
bolígraf
bolígraf
(CC0)
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit de tinta viscosa tancat en un extrem per una bola d’acer i de menys d’un mil.límetre de diàmetre, la qual, en ésser premuda i rodar sobre la superfície on hom escriu, deixa passar la tinta, surt del dipòsit i mulla la part exterior de la bola.
Una gran part dels bolígrafs tenen un dispositiu que permet de treure a voluntat de la seva funda l’extrem que conté la bola, i que consta d’un pitjador que desplaça el dipòsit cap enfora i d’una molla que actua en un sentit contari