Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
Unió Esportiva Olot
Jugadors de la Unió Esportiva Olot celebrant un gol durant la fase d’ascens a segona B la temporada 2012-13
UE OLOT / MARTÍ ALBESA
Futbol
Club de futbol d’Olot.
Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
unitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells (fonològic, morfo-sintàctic, semàntic), que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència parlada (o sintagma).
tutor | tutora
Educació
Professor responsable d’orientar un alumne o un grup d’alumnes en l’obtenció del màxim profit formatiu, la superació de les dificultats escolars i la consecució d’hàbits de treball, estudi, reflexió i convivència social, o bé de supervisar l’organització i el seguiment d’un curs o una matèria, o l’elaboració d’un treball d’un alumne o un grup d’alumnes.
raça tungúsida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm, braquicèfal, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral, que ocupa bàsicament les estepes que van de Manxúria a la Sibèria Oriental fins al Turquestan rus, i també una part de les regions àrtiques, des de la mar Blanca fins al sud de Tajmyr.
sanejament
Dret civil
Obligació legal de caràcter dispositiu que té el venedor o alienador en el contracte de compra-venda i en tots els negocis jurídics onerosos translatius del domini, de garantir al comprador o adquirent la possessió pacífica de la cosa alienada (sanejament per evicció) i la inexistència de gravàmens o defectes ocults en la cosa encara que els ignorés (sanejament per gravàmens o vicis ocults).
cabrera
Pesca
Petit ormeig, emprat per a pescar cabres, consistent en una mena de cilindre de xarxa mancat de base inferior, el contorn de la base superior del qual és muntat en un cèrcol de filferro; una sirga que passa per una sèrie d’anelles fixades al llarg de l’armadura dels ploms permet de cenyir la xarxa quan hom ha fet caure l’ormeig sobre un crustaci.
trava
Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc, que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc, com el lligam que subjecta entre elles dues potes d’un cavall, la barra posada entre els raigs d’una roda del carro, etc.
tórtora
Tórtora
Zrno (CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc, el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les vores blanques.
Habita a l’Europa central i meridional, el N d’Àfrica i una part de l’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica És comú als Països Catalans
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental