Resultats de la cerca
Es mostren 208968 resultats
balancí
©
Tecnologia
Nom donat a nombroses peces de màquines o mecanismes que posseeixen un moviment regular d’oscillació semblant al d’una palanca, tals com les que transmeten el moviment de la tija de cada taquet a la vàlvula corresponent en els motors endotèrmics i el de la tija del pistó a la biela en algunes màquines de vapor, i les barres que, proveïdes d’un contrapès, equilibren parts pesants d’un mecanisme.
baga
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces de fil o cinta d’acer o de ferro, antigament de torçal de cotó, de lli o de llana, amb uns ulls als extrems, pels quals passen els perxerats dels lliços del teler, i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o, eventualment, més d’un, i que serveixen per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.
propfan
Transports
Tecnologia
Sistema de propulsió constituït per un turbopropulsor l’hèlix del qual —a vegades n’hi ha dues i contrarotatòries— té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals, amb la qual cosa, a igualtat d’empenyiment, hom aconsegueix de disminuir el consum de combustible (d’un 10 a un 30% menys) tot aconseguint velocitats suficientment interessants (750-850 km/h).
Hom creu que, un cop resolts els problemes aeroelàstics i estructurals, potser serà el sistema ideal de propulsió dels anys noranta, per la qual cosa les principals companyies constructores aeronàutiques hi esmercen esforços d’investigació
trencalòs
Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i francesa en…
aportació de capital
Economia
Dret mercantil
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa d’aportar-los-hi, reconeixent a l’aportant una participació en el capital d’acord amb la natura de cada societat (materialitzat en forma d’accions, si es tracta d’una societat anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la societat o de l’ampliació del seu capital.
Per excepció, també constitueix un negoci jurídic d’aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els béns aportats no constitueixin formalment capital social Contràriament, en algunes societats l’aportació social pot consistir en treball La participació en el capital social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció de la societat
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.
paca
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dasipròctids, de 60 cm de llargada i 33 cm d’alçada a la creu, que té prima la part anterior del tronc i gruixuda la posterior, la cua pràcticament invisible, cinc dits a cada peu, les orelles reduïdes i el pelatge curt, de color castany vermellenc a la part superior i amb franges horitzontals de taques blanques als costats.
És tímid i d’hàbits nocturns Habita a les selves des de Mèxic al Paraguai
raspall
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de joc directe practicada en un carrer natural, un carrer artificial o un trinquet de pilota valenciana entre dos adversaris o dos equips de dos a quatre jugadors, que consisteix a fer arribar la pilota a la línia de quinze, en un carrer natural o en un carrer artificial, o bé al tamborí contrari, en un trinquet, amb una volea, un cop després del primer bot o una raspada.
Flor de cavalleria
Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.
Bibliografia
Hauf, Albert G.: Martorell, Joanot: Tirant lo Blanch. Text original, València, 1490. València, Tirant lo Blanch, 2005.
Riquer, Martí de: MARTORELL, Joanot: Tirant lo Blanc i altres escrits. Barcelona, Ariel, 1990.
Josep Sazatornil i Buendía
Josep Sazatornil i Buendía
© RTVE
Teatre
Cinematografia
Actor, també conegut pel sobrenom de Saza.
Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…
,