Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Juan María Bandrés Molet
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella 1952, el 1954 començà a exercir l’advocacia a la seva ciutat natal fins l’any 1994 Des de mitjan anys seixanta defensà nacionalistes bascos encausats, alguns dels quals militants d’ ETA , especialment al procés de Burgos El 1977, arran de l’assassinat de l’industrial Javier de Ybarra, trenca les relacions amb ETA, tot i que el 1981 participà en el programa de reinserció de presos impulsat pel Govern de la UCD El 1977 fou cofundador d’ Euskadiko Ezkerra , formació de la qual fou l’únic president A les Corts…
Enric Monsonís i Domingo
Política
Polític.
Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…
Pasqual Sala i Sánchez
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat president d’…
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Política
Política i militant comunista.
Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment Durant els anys de la Guerra Civil, collaborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada al tren on s…
Rosa Maria Calaf i Solé
Periodisme
Periodista.
Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de TV3 com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos guardons, entre els…
David Bagué i Soler
Música
Lutier.
S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu…
,
Antoni Canu

Antoni Canu
© Dpt.Cultura i Mitjans de Comunic./GENCAT
Literatura catalana
Escriptor.
A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia Ha publicat els reculls Poesies 1995, En l’arc dels dies 2000, Nou Cant 2007, Les mies mans 2014 i Ànimes precioses 2019 Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal 1999, el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer 1998, 2000, 2007 i 2017, el premi del concurs nacional…
Miquel M. Gibert i Pujol

Miquel M. Gibert i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i professor.
Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat 1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2 1996 Entre els…
,
Manuel Meler i Urchaga
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…
,
Josep Antoni Fernández i Fernández
Humorista conegut pel nom de Fer.
Quan tenia quatre anys la seva família s’installà a Mollet del Vallès, ciutat a la qual sempre estigué vinculat estretament Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou professor d’educació secundària Al final dels anys seixanta inicià la carrera com a humorista gràfic a Mataratos , i posteriorment a La Prensa , El Papus , revista de la qual fou director en 1977-78, Barrabás i El Correo Catalán , ja plenament professionalitzat L’any 1982 començà a treballar a El Jueves , revista de la qual fou cofundador i director els anys noranta i a la qual estigué llargament vinculat Hi…