Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
es Banys de Sant Joan
Balneari
Balneari del terme municipal de Campos (Mallorca), a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també…
Trobada de líders europeus amb Merkel
A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern la meitat dels membres de …
Chioggia
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia.
Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’evacuar-la el…
son Marroig
Possessió del terme de Deià (Mallorca).
Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de…
Carles de Lloria i d’Entença
Història
Fill de Roger de Lloria.
Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d…
Grigòrios Xenòpulos
Literatura
Teatre
Escriptor i dramaturg grec.
Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves…
Gastó de Montcada i de Gralla
Història
Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc.
Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que…
Joan de Montbui
Història
Militar
Noble i militar remarcable per la seva actuació a Sardenya.
Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el…
Marcel Riera i Bou
Literatura catalana
Poeta.
Dedicat a l’ensenyament i a la política, fou regidor del la seva ciutat, sobre la qual publicà el seu primer llibre, BDN, la ciutat possible 1999 Conegut, però, sobretot com a poeta, posteriorment ha publicat els reculls Lluny 2006 i L’edat del coure 2008, premi Vila de Martorell de poesia 2007 L’any 2011 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Llum d’Irlanda , un poemari inspirat en poetes dels segles XX i XXI d’aquesta illa com ara Patrick Kavanagh, WB Yeats o Seamus Heaney També és autor del volum BDN, la ciutat possible…
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a…